Areópago

comía paella, menos los sábados

Más. El estudio genético estaría avalando la teoría de este señor.
https://francescalbardaner.jimdofree.com/articles/crist%C3%B2for-colom-ciutad%C3%A0-de-val%C3%A8ncia-i-genov%C3%A8s-de-naci%C3%B3/

LA QUADRATURA DEL CERCLE

 L'any 1992, el professor Francesco Giunta de la universitat de Palerm em va convidar a participar en un congrés que es va celebrar a la petita vila d'Erice a Sicilia (, per tal de que jo defensés la teoria de la possible catalanitat de Cristòfor Colom de Luis Ulloa. Defensar una teoria alternativa catalana a la teoria ortodoxa italiana davant de molts professors universitaris italians en un congrés internacional del màxim nivell acadèmic era un repte que calia plantejar de la manera més científica possible. Jo era conscient, que per tot el món acadèmic italià era plenament acceptada la versió ortodoxa de l'origen genovès de Cristòfol Colom i que, per tant, la meva presència podria ser  esperada com un moment de disbauxa i de befa.

 

 

Abans de llegir la meva ponència, vaig exposar que considerava que la situació de les dues teories més importants sobre l'origen de Colom, la genovesa i la catalana, presentaven una situació molt similar a les dues teories enfrontades sobre la naturalesa de la llum, la ondulatòria i la corpuscular, que es debatien durant tot el segle XIX. Les lluites entre els físics eren terribles, ja que cadascuna de les dues teories presentava unes raons resultants de proves  experimentals irrefutables, que en aquells moments eren considerades completament incompatibles. L'error d'aquesta situació es basava en negar la possibilitat de que la llum fos alhora ondulatòria i corpuscular. Amb els estudis i les teories d'Albert Einstein, de Louis de Broglie i de molts altres científics, a principis del segle XX va quedar resolt l'enfrontament, ja que la llum tenia una naturalesa dual, tan corpuscular com ondulatòria.

 

 

En el món científic, quan una teoria presenta excessives anomalies als fets experimentals, s'intenta bastir una nova teoria que esmeni les deficiències de la teoria anterior i aquest és el camí que jo he seguit.  Com podia admetre jo que Colom fos italià si no parlava ni el toscà culte ni el genovès popular? Com es podia identificar a Colom amb un llaner lígur que fins l'any 1472 havia treballat continuadament de teixidor de llana fins als 21 anys i Colom afirmava que va entrar a la mar navegant a l'edat de 14 anys? Si Colom era un foraster absolut als regnes de Castella i Lleó, com podria ocupar els càrrecs de Virrei, Almirall de la Mar Oceana i Governador General de les Índies, sense ser naturalitzat com a castellà com fou el cas de Magalhanes, Caboto o Vespucci? I tantes altres anomalies que podriem anar desgranant.

 

 

Però, per altra banda, como podia jo defensar un origen català de Colom, si el seu propi fill el qualifica com a genovès de nació? Com en el cas de la naturalesa de la llum, calia fer una quadratura del cercle, que combinés una nacionalitat genovesa amb un home de cultures catalana i judeo-conversa, que, alhora fos súbdit natural del rei Ferran el Catòlic. Colom havia de tenir una naturalesa dual: genovesa i catalana alhora i que no fos contradictòria. Durant vint anys he estat intentant resoldre aquest enigma seguint massa al peu de la lletra les directrius del mestre Luis Ulloa al enfocar les meves recerques preferentment en els arxius històrics catalans. Fins que fa uns deu anys, just quan es va publicar la inquisició feta per Francisco de Bobadilla contra Colom, vaig començar a sospitar que la solució estava a València i als arxius històrics valencians.

 

 

Si la lletra de Colom era la gòtica catalana, és que va aprendre a escriure en alguna escola dels Països Catalans. Si els textos castellans de Colom eren plegats de catalanismes, és que la seva llengua materna era la llengua catalana. Si no va ser naturalitzat castellà, essent almirall dels regnes de Castella i de Lleó fou per ser súbdit natural de Ferran al Catòlic i, com a tal, segons la provisió reial d'Isabel la Catòlica de 2 de febrer del 1475 "los moradores en los reinos de la Corona de Aragón serian tratados como si fuesen naturales de estos reinos de Castilla y León". Tot demostra que Colom fou un personatge originari de la zona catalano-parlant de la Corona d'Aragó.

 

 

Per tant Colom només podria ser català i genovès de nació alhora si el seu pare, o encara millor el seu avi, fossin lígurs d'origen, establerts feia temps a algun territori de la Corona d'Aragó. I la ciutat ideal per poder-se donar aquest fenomen és València en el terç central del segle XV. Del coneixement profund de la societat valenciana del segle XV, gràcies als magnífics estudis històrics desenvolupats pels historiadors valencians, han anat sortint les raons que fonamenten la meva nova teoria de l'origen de Colom. Aquesta nova teoria de l'origen dual valencià - genovès de Colom pot ser ben acceptada, penso, tant pel món acadèmic internacional, com per les masses populars, ja que equilibra en el seu punt just a les teories enfrontades, tot donant una riquesa i complexitat multicultural al nostre personatge que resulten molt més atractives.